MOURN,
CARLA, JAZZ, LEIA i ANTONIO
Aquesta entrevista els hi vaig fer a la Carla i a la Jazz quan tot just aquesta bogeria estava començant.
Encara no havien ni començat a gravar el CD. Potser ara algunes respostes serien diferents, però això és el que hi havia fa un any.
Molt d'amor, ganes i bones notícies amb Mourn.
Mourn a spotify -> Mourn
al bandcamp -> https://sones.bandcamp.com/album/mourn
Un dia, després d'haver fet una llista infinita de possibles noms pel grup, vam decidir obrir un diccionari d'anglès, tancar els ulls i posar el dit en una pàgina a l'atzar. El nom que ens va tocar va ser Mourn, que vol dir lamentar-se, estar de dol... Quan ho vam veure vam saber que era l'adequat, ja que normalment escribim quan ens trobem tristes o en un estat semblant.
2Quan vau començar a relacionar-vos amb la música?
Des de que tenim raó.
3Les dues toqueu la guitarra, quan vau començar, respectivament, a tocar?
La Carla va començar a tocar la guitarra amb 10 anys, de manera autodidacta, i la Jazz als 15, també d'autodidacta.
4La Jazz toca més instruments, quins? Tens un preferit?
La bateria, des dels 13. La veritat és que em sento més còmoda amb la guitarra, però no ho relaciono amb que sigui el meu instrument preferit.
5El teu pare, Jazz, és un conegut cantautor, això t’ha afectat per decidir-te a formar part del món de la música?
Suposo que de manera indirecta, ja que ell va ser qui em va ensenyar molts dels grups que ara escolto i a partir d'aquests grups vaig veure que jo també volia fer coses així.
6Escriviu les vostres cançons, quan us sentiu inspirades per escriure? Hi ha una de vosaltres que s’encarrega de les lletres i l’altre de la melodia?
Quan sentim rabia o tristesa o tenim algun sentiment que volem treure fora i descarregar tot el què sentim. Les dues fem de tot, tot ens sorgeix de manera espontània i ens compenetrem, no hi ha res que estigui planejat des d’un principi.
7Creieu que la vostra música és un reflexe de les vostres vides o de les vostres emocions?
Sí, és la nostra manera de dir el què pensem, de dir la nostra i fer-nos escoltar.
8P.J. Harvey i Patti Smith, són dues clares influències en la vostra música, perquè?
Són dues dones que no segueixen un estereotip o pauta que la societat marca com ha de ser una dona. Ens agrada molt la seva música perquè ens aporten molt com a dones i artísticament. Patti Smith va ser la primera dona que va cantar diferent de com cantaven totes, amb molta força i revolució, i PJ Harvey és el mateix però més actual.
9En quin gènere musical us sentiu més identificades, o si més no, més còmodes?
Cap en concret, punk, grunge, rock...
10Creieu que el rock és també femení?
Clarament.
11Creieu que al món de la música s’ha estereotipat a la dona?
Molt, moltes multinacionals discogràfiques han posat a la dona com a un objecte que es pugui contemplar de lo preciós que és només per guanyar públic masculí i diners. No totes les dones tenen una figura perfecte i una veu dolça, i no per això no fan bona música.
12Quina música escolteu ara mateix?
The Clash, Ramones, The Doors, Sex Pistols, Runaways, Nirvana, Elliott Smith, The Kills, PJ Harvey, Patti Smith, Wild Flag...
13Us han proposat gravar i treure a la venda un cd, fins ara com ha estat l’expèriencia? Heu fet algun petit concert, què sentiu a l’escenari?
Molt bona, començarem a gravar el tercer cap de setmana de gener i estem realment impacients i il·lusionades. Estem assajant amb el bateria per acabar de pactar les cançons.
Força, emoció, moltes ganes de seguir amb això, revolució i esperança.
14Què és per vosaltres la música?
Una via d'escapada de la realitat, un altre món i una manera de desfogar-nos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario